2. LA PETJADA ECOLÒGICA

La petjada ecològica o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi, mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per a proveir-nos d'aliments, per a tenir un habitatge, per a escalfar-nos, per a desplaçar-nos a treballar o estudiar, per a anar de vacances, per a consumir tota mena de productes, etc. 

El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, del seu grau de sostenibilitat.

El Fons Mundial per la Natura (FMN) elabora i publica, al report Planeta Viu, l'evolució de les empremtes ecològiques mundials i estatals, juntament amb l'índex Planeta Viu. La capacitat de càrrega, des d'un altre punt de vista, analitza el mateix: mesura quantes persones o quants individus d'una altra espècie pot suportar la Terra d'acord amb el seu consum.

La petjada ecològica està basada en l'observació d'aquests aspectes:

• Urbanitzacions: La quantitat d'hectàrees utilitzades per a urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball.
• Agricultura: Hectàrees necessàries per a proporcionar l'aliment vegetal necessari.
• Ramaderia: Superfície necessària per a proporcionar pastures que alimenten el bestiar.
• Pesca: Superfície marina necessària per a produir el peix que es consumeix.
• Forestal: Superfície de boscs necessària per a produir productes d'origen forestal com ara fusta, paper, etc.
• Diòxid de carboni: Hectàrees de bosc necessàries per a compensar el CO₂ que provoca el consum energètic.

Les cinc primeres són tipus diversos de superfícies bioproductives. La petjada ecològica total d'una comunitat és la suma de les petjades ecològiques de cadascuna d'aquestes sis àrees. Alguns estudis poden incloure, a més, una component per a l'aigua i una per a l'energia.